Waterpolo

El waterpolo és un dels esports fundacionals del club i, juntament amb la natació, en constitueix la seva essència. Un grup de nedadors van decidir ajuntar-se per donar a conèixer aquest esport, i fomentar-lo dintre del CN Terrassa.

Els nedadors s’agrupaven ells mateixos per franges d’edat. De tal manera que es crearen dues penyes: la Nàpia i la Bota. La Nàpia era la penya que agrupava als nedadors més experts i veterans. Per altra banda, la Bota, estava formada pels que s’havien incorporat més recentment al Club i que tenien poca experiència.

El club, igual que el país, va patir les conseqüències devastadores de la Guerra Civil. Val a dir que, fins als anys seixanta, era molt habitual en tots els clubs que els mateixos nedadors participessin en les proves de natació i més tard en el partit de waterpolo. En els equips de la postguerra, els components més destacats de l’equip de waterpolo eren els nedadors amb marca rècord en les seves especialitats: Mach, Franch, Gusi, Pagès, Cardellach, etc.

Va ser al principi d’aquesta dècada quan el waterpolo va renéixer després d’uns anys foscos i l’equip va quedar tercer en el Campionat de Catalunya. El 1967 va ocupar un espai important en la història del club, atès que l’equip de waterpolo es proclamava subcampió de la II Lliga Nacional, la millor classificació de la història de l’entitat.

L’any 1988 es creava un equip femení, format bàsicament amb nedadores veteranes. L’equip va tenir una breu activitat, de tan sols dues temporades. La manca de renovació i les dificultats per entrenar feia que moltes nedadores abandonessin els entrenaments. Davant la manca de convicció, l’equip es va acabar dissolent el febrer de 1991.

El mateix 1991, l’equip disputava per primera vegada a la història del club la final de la Copa del Rei. Gràcies a aquest èxit, el club va participar en la Copa Mediterrània, que se celebrava l’octubre del 1992 a les instal·lacions de l’Àrea Olímpica.

Després dels Jocs de Barcelona, amb Rafael Aguilar i Dani Nart en la direcció, el primer equip es va consolidar en l’elit del waterpolo estatal. L’any 2005 Rafael Aguilar deixava la direcció del primer equip per fer-se càrrec de la selecció espanyola. El va substituir Dani Nart, un canvi sense ruptura.

L’any 2007 es produeix el salt qualitatiu definitiu amb el subcampionat de Lliga i de Copa del Rei, que va conduir l’equip a disputar la Copa LEN. La temporada 2007-2008, en va ser semifinalista després d’una actuació extraordinària. En la darrera dècada, l’equip s’estabilitza entre els tres millors de la lliga. La temporada 2015-2016, Dídac Cobacho va prendre el relleu de Dani Nart a la banqueta.

L’equip femení ha tingut una existència discontínua. Habitualment, el primer equip ha estat format per exnedadores. Després d’uns anys desaparegut, el femení es va formar de nou per a la lliga 1998-1999. La seva evolució va ser molt positiva. El 2001 es classificava per jugar la promoció a la primera divisió. El primer entrenador d’aquesta nova etapa era Raúl Santander, però va ser substituït la temporada següent per Xavi Costa, que ja havia dirigit aquest equip. La temporada 2000-2001 va prendre el relleu Marian García. Sota la seva direcció, el sènior femení s’adjudicava el títol del campionat de Catalunya de primera Categoria. L’any següent, Dídac Cobacho va esdevenir el nou preparador. L’equip, novament, va assolir el triomf en el campionat de Catalunya de primera categoria, èxit que es repetia l’any 2004 i 2005. Xavi Pérez el substitueix amb bon peu, atès que va classificar el conjunt per a la fase d’ascens a Primera Divisió, en la qual van obtenir el cinquè lloc. Sota la seva direcció, el conjunt femení no deixava de créixer i va assolir l’ascens a Divisió d’Honor la temporada 2009-2010. L’any 2013, en el seu debut a la Copa de la Reina, l’equip meravella i es va proclamar subcampió contra tot pronòstic. La secció fa una aposta decidida per la línia femenina, que s’evidencia en la figura de Paula Leitón, la primera waterpolista olímpica de la història del club a Rio 2016.

La temporada 2022-23 l’equip masculí, dirigit per Cobacho assoleix una fita històrica per al club. Arriba a la primera final disputada de la nova competició europea, la Challenger Cup. El 29 d’abril, l’equip no aconsegueix el títol, però sí que culmina aquesta històrica final amb un ple absolut d’afició, a la piscina de l’Àrea Olímpica.