El naixement del Club Natació Terrassa el 3 de juny de 1932 és el fruit de l’empenta romàntica d’un grup de persones que, salvant entrebancs importants, hi aboquen el seu esperit esportiu. Els pioners del club, Francesc i Pere Vacarisses, Jaume Altisen, Genari Vergara, Ricard Altayó, Enric Icart i Ramon Clapés, permeten a la ciutat de Terrassa conèixer un esport que, fins aleshores, només es popularitzava a través de les travessies de ports com el de Barcelona o el de Tarragona. Travessies que, generalment, eren organitzades per clubs de natació i que apropaven la població a la pràctica de la natació en un context lúdic i festiu.
El naixement del Club Natació Terrassa el 3 de juny de 1932 és el fruit de l’empenta romàntica d’un grup de persones que, salvant entrebancs importants, hi aboquen el seu esperit esportiu. Els pioners del club, Francesc i Pere Vacarisses, Jaume Altisen, Genari Vergara, Ricard Altayó, Enric Icart i Ramon Clapés, permeten a la ciutat de Terrassa conèixer un esport que, fins aleshores, només es popularitzava a través de les travessies de ports com el de Barcelona o el de Tarragona
La primera seu del CN Terrassa se situa a la carretera Martorell, número 101. En una piscina de 33 per 14 metres, nedadors com Verdós, Morera, Mach, Argüello, Gusi i Cabassa fan unes braçades inicials que troben relleu fins avui en dia.
L’origen del càntic previ als partits de waterpolo: En la primera meitat del segle XX, la indústria tèxtil ocupa la majoria dels socis i el significat del mot embarrat és conegut per tothom. Un embarrat és l’engranatge que, a través de politges, acciona la maquinària d’una fàbrica, que és moguda per un motor central. Engegar l’embarrat, per tant, volia dir començar a treballar, engegar la màquina. L’origen del càntic prové d’aquests primers temps. Sembla que, quan els socis eren a l’entrenament, sempre n’hi havia un que l’havia d’interrompre per anar a engegar l’embarrat. La situació es repetia moltes vegades. Joaquim Morera va pensar que l’analogia entre començar a treballar i començar el partit era molt bona per fer-ne un crit d’ànim amb el qual s’identificaven tots els jugadors i que, alhora, els reconeixia com a terrassencs, ciutat coneguda arreu com a centre fabril de primer ordre. El càntic s’expressava, i s’expressa, de la següent manera: El capità de l’equip crida: “Anem a engegar l’embarrat pel club. Engegar…! L’equip contesta: “L’embarrat! L’embarrat! L’embarrat!” I tots plegats diuen a la vegada: “Guanyarem, perderem, ja ho veurem!”
El 1957 marca un abans i un després en la història del club. Al marge de commemorar-se el 25è aniversari, es comencen a impartir cursets escolars de natació, un fet d’una enorme repercussió social i esportiva que va tenir nombrosos efectes positius.
El 1960, el club estrena nova seu, a l’Avinguda Abat Marcet, en el mateix espai que ocupa en l’actualitat.
El 1963, el club inaugura la piscina coberta de 25 metres.
Després que Joaquim Morera estigués present en diversos Jocs Olímpics amb funcions diverses, Toni Codina es converteix en el primer esportista del club en participar en la cita olímpica, a Tòquio 64.
El 1976, Natàlia Mas sacseja la natació espanyola en proclamar-se campiona d’Espanya absoluta de 100 i 200 m lliures amb només 13 anys. És el principi d’una carrera esportiva tan farcida d’èxits que costa abreujar-la.
L’any 1987 finalitza la construcció de la nova piscina coberta.
El 1992 el Club celebra el 60è aniversari i passa a gestionar les instal·lacions de l’Àrea Olímpica després dels Jocs.
El 1998, el CN Terrassa inaugura la piscina de 50 metres, que augmenta enormement les possibilitats quant a l’organització de noves activitats i competicions.
La nedadora Laura Roca es proclama campiona d’Europa de 4×200 m lliures l’any 2004.
El 2005 finalitzen les obres del projecte de modernització contemplades en el Pla Director.
L’any 2007 el club commemora el 75è aniversari.
L’any 2016 se celebra el primer procés electoral en què els socis acaben escollint el president mitjançant votació directa.
L’any 2016 el club està més present que mai en uns Jocs Olímpics. Sis esportistes, els nedadors Albert Puig, Patricia Castro i Sarai Gascón, els waterpolistes Ricard Alarcón, Iñaki Aguilar i Paula Leitón i un tècnic format al club, Jordi Valls, prenen part en la competició esportiva més important del planeta.
Commemoració del 85è aniversari i constitució del senat.
El sènior masculí de waterpolo torna a jugar una competició europea després de cinc temporades.
El sènior masculí de waterpolo segons de la Lliga de Divisió d’Honor i el sènior femení subcampió de la Copa SM la Reina.
Sis medallistes de plata al Campionat del Món Absolut que es va celebrar a Corea del Sud: Alberto Barroso, Paula Leitón, Pili Peña, Bea Ortiz, Jordi Valls, Sandra Domene.
Pili Peña, Paula Leitón i Bea Ortiz, primeres medallistes olímpiques de la història del Club Natació Terrassa.
Miguel Durán i Mario Mollà participen a l’Europeu de Budapest.
Commemoració del 90è aniversari.
