Natació

La natació és un dels esports fundacionals del club i, juntament amb el waterpolo, en constitueix la seva essència. La història del CN Terrassa és també la història de la natació a Terrassa.
El 1935, es va fitxar un entrenador, Francesc Bernal, procedent del CN Barcelona, amb l’objectiu de depurar l’estil dels nedadors del club i millorar-ne el rendiment. Els progressos tècnics donaven resultat immediatament. Esportivament, es triga vint anys a recuperar el nivell de preguerra, ja que no va ser fins al 1959 que es batien tots els rècords que s’havien assolit fins al començament del conflicte.

Toni Codina es va convertir en el primer esportista del club en participar en la cita olímpica, a Tòquio 64. També, en aquesta època, sobresortien els noms d’Esteve Cardellach, Carles Batalla i Montserrat Aced.

El 1976 Natàlia Mas va sacsejar la natació espanyola en proclamar-se campiona d’Espanya absoluta de 100 i 200 m lliures amb només 13 anys. Va ser el principi d’una carrera esportiva farcida de molts èxits.

Cristina Rey va prendre el relleu d’aquesta generació com a nedadora de referència, en la dècada dels noranta que començava amb la incorporació de Carles Millera, el primer nedador amb una discapacitat que competirà pel club. Rey esdevingué la segona nedadora de la història del club en prendre part en uns Jocs Olímpics, a Barcelona’ 92, mentre que Millera i Pau Marc Muñoz van representar l’entitat en la cita paralímpica.

Després dels Jocs de Barcelona, el club va passar a gestionar les instal·lacions de l’Àrea Olímpica i va fer un salt endavant en matèria de resultats esportius, amb un increment notable de campions de Catalunya i d’Espanya en diverses categories. El nom més destacat d’aquesta etapa va ser el de la Laura Roca, que va acabar participant en dos Jocs Olímpics, a Sydney 2000 i Atenes 2004, i que es va proclamar campiona d’Europa a Madrid l’any 2004.

També, en aquests anys esclata una figura cabdal en el panorama esportiu local de la darrera dècada, Sarai Gascón, que, a hores d’ara, és l’esportista egarenca amb més podis paralímpics de la història amb un total de vuit.

L’altre nom propi dels darrers anys és Albert Puig, olímpic a Rio 2016. Talentós des de ben petit, el punt culminant d’aquesta evolució en categories inferiors va ser el títol europeu en 200 m estils que va assolir l’any 2012 a Anvers (Bèlgica).