Lliçó de vida de Juan Carlos Unzué

L’acte va reunir més de 650 persones al Pavelló Poliesportiu

El Club Natació Terrassa va acollir ahir una xerrada de l’exporter i exentrenador de futbol Juan Carlos Unzué, malalt d’ELA. L’esdeveniment, dinamitzat pel periodista Oriol Carreras, va celebrar-se al Pavelló Poliesportiu de l’Àrea Olímpica i va comptar amb més de 650 assistents, entre esportistes de les seccions del club, socis i autoritats. La tinenta d’alcalde Núria Marín i el regidor d’Esports Miquel Àngel Moreno van esdevenir la representació municipal.

Davant d’un auditori amb molta presència jove, Unzué va relatar la seva experiència vital amb un to sempre positiu i encoratjador. Va detallar episodis de la seva etapa com a futbolista, va explicar en què consisteix la malaltia i, sobretot, va exercir de coach autoritzat sobre la forma més adient d’encarar i superar les adversitats.

L’exfutbolista va mostrar la seva vena més reivindicativa a l’inici de la xerrada. “L’ELA és una malaltia classista per la manca d’ajudes. Sortim pràcticament gratis a la sanitat pública, ja que ens envien a casa. Demanem ajudes per als cuidadors, atès que hi ha un moment en què la dependència és total. Com a societat, no ens podem permetre que hi hagi malalts que es deixin anar perquè senten que són una càrrega que la família no pot assumir”. En aquest sentit, Unzué va agrair als mitjans de comunicació el seguiment del seu cas, que està afavorint la denúncia d’aquesta situació.

Tot seguit, va voler compartir reflexions i aprenentatges adquirits durant la seva vida, sempre des d’una òptica molt pedagògica tenint en compte la joventut del públic. “Necessitem objectius que ens motivin, per llevar-nos cada matí i per tirar endavant. Però no ens han d’allunyar de gaudir el present, de gaudir el camí fins aquest objectiu. L’avui és l’únic que tenim garantit”. Unzué també va posar en valor l’aportació de l’esport a la seva trajectòria. “M’ha donat la possibilitat de créixer abans que altres persones. Et converteix en una persona resilient. L’esport et permet adquirir valors, com ara el compromís o l’empatia, que et serveixen per a tota la vida”.

L’exporter va subratllar també “la tranquil·litat” que sent quan mira enrere. “Juan Carlos, ho vas intentar, encara que no sempre hagi sortit bé. Ser valent i atrevit aporta calma”. Unzué va posar un exemple d’aquesta actitud. “El meu somni era ser primer entrenador. Doncs vaig escollir el millor moment de la història del Barça, la temporada del sextet, per sortir-ne i anar al Numància a fer realitat el meu desig”.

Unzué va remarcar que la capacitat d’adaptació i superació que tenim “és enorme, molt més gran del que ens imaginem”. “Jo era una persona molt activa i porto dos anys sense fer esport. Mai hagués dit que es pogués ser feliç en una cadira de rodes. I ara visc molts moments de felicitat. He interioritzat altres virtuts, com ara escoltar i observar amb més atenció”. L’exentrenador va insistir en la conveniència de ser humils per tal de mostrar la nostra debilitat. “En situacions complicades, cal transmetre el que ens passa a una altra persona. Segur que algú del nostre entorn ens ajudarà. Alleuja moltíssim”. I va emfasitzar en la importància de l’acceptació. “Quan vaig rebre el diagnòstic de l’ELA, vaig acceptar que formaria part de la meva vida, cosa que m’ha permès afrontar unes circumstàncies difícils de la millor forma possible”.

Així mateix, va transmetre els beneficis de la generositat. “Quan et fas gran, donar i ajudar aporta més satisfacció que rebre. Com més dones, més reps. En aquests dos anys, ha estat impagable l’estima i el respecte que he percebut. Coneixeu a algú a qui no li agradi que el tractin així? Ens costa massa mostrar les nostres emocions. No espereu a demà per fer-ho ni a travessar dificultats”.

Juan Carlos Unzué va néixer a Orkoien, Navarra, el 1967 en una família apassionada de l’esport. Format al futbol base de l’Osasuna, va jugar al Barça del 1988 al 1990, sent suplent de Zubizarreta. Posteriorment, va marxar al Sevilla, on va coincidir amb Maradona, per poder jugar més. Durant 7 anys, va defensar la porteria andalusa, abans de jugar a l’Oviedo, al Tenerife i, finalment, a l’Osasuna, on va retirar-se. Com a tècnic, va dirigir el Numància, el Racing, el Celta i el Girona, a més de formar part del cos tècnic del Barça quan l’entrenava Luis Enrique. El 2020, quan treballava a Girona, va anunciar la seva retirada com a entrenador en ser diagnosticat d’ELA. Des de llavors, s’ha bolcat en actes de suport a la investigació i divulgació de la seva malaltia.

Com fer aportacions a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls:

https://fundaciomiquelvalls.org/fes-una-donacio/

https://fundaciomiquelvalls.org/vull-ajudar/

Bizum: 02621