Homenatge a les primeres medallistes olímpiques de la història del club
Paula Leitón, Bea Ortiz i Pili Peña reben un reconeixement càlid per la plata assolida als Jocs de Tòquio aquest estiu
El Club Natació Terrassa va organitzar ahir a la tarda un homenatge merescut a tres esportistes que passaran a la història de l’entitat. Les waterpolistes Paula Leitón, Bea Ortiz i Pili Peña han aportat al club les primeres medalles olímpiques després de 89 anys d’existència, una fita que havia de tenir un reconeixement a l’alçada. L’acte d’ahir va arrencar amb una roda de premsa amb els mitjans de comunicació locals. Posteriorment, les jugadores van compartir l’èxit amb els joves de les categories inferiors de la secció de waterpolo i, finalment, van estar al Saló Social per tal que tothom pogués veure les medalles de ben a prop i pogués fer-se la seva fotografia de record.
Fita històrica
En la seva intervenció a la roda de premsa, el president Joan Herrera va subratllar la transcendència del moment. “Estem davant d’una fita històrica. La Bea, la Paula i la Pili són les primeres esportistes en els 89 anys d’història del club que aconsegueixen una medalla olímpica, al marge de les assolides per la nedadora Sarai Gascón en els Jocs Paralímpics. Avui, doncs, ens acompanyen tres esportistes que mereixen un lloc de privilegi en l’entitat i, de retruc, en el panorama esportiu de la ciutat”.
Herrera va destacar també el paper de totes tres com a referents per a tots els esportistes del club, “un referent necessari i estimulant per als joves de les categories inferiors, que compten ben a prop amb exemples als quals seguir”. “Estem parlant de tres jugadores situades a l’elit de l’esport des de fa ja molts anys, que poden transmetre la seva experiència i coneixements a les generacions que venen per sota”, va afegir.
El màxim responsable del club va recalcar l’orgull que suposa que “aquesta fita hagi arribat de la mà de tres dones, en l’àmbit de l’esport femení que, encara avui, és sovint menystingut i no gaudeix de la visibilitat que mereix. Al Club Natació Terrassa, però, sempre podrem dir que les primeres medallistes olímpiques de la història han estat tres dones, fet que ens omple de satisfacció”. Herrera va acabar el seu discurs amb una menció a altres noms mítics per a l’entitat. “Elles tres prenen el relleu d’altres esportistes històriques, com ara les nedadores Natàlia Mas, Cristina Rey i Laura Roca, que ja havien posat l’accent femení del club en la competició més important del planeta”.
Un reflex de la feina i l’esforç
Al seu torn, Pili Peña va manifestar que “és un honor protagonitzar aquesta fita del club”. La capitana de la selecció espanyola és conscient del seu rol com a referent i espera que això “contribueixi a que noies de les categories inferiors puguin seguir el mateix camí i assolir el mateix que nosaltres”.
Peña va confessar que, quan mira la medalla, pensa “en tota la feina i tot l’esforç que hem realitzat tots aquests anys per aconseguir-la, així com en els valors que hem adquirit durant aquest trajecte”. La waterpolista madrilenya, que ja va obtenir una plata als Jocs de Londres 2012, va reconèixer que cada competició és diferent però que el procés cap a l’èxit és molt semblant. “Després de moltes hores de treball, et penges una medalla”. Peña va posar en valor la tasca de la selecció estatal durant aquesta darrera dècada. “Estar a l’elit internacional tot aquest temps no és gens fàcil. Hem demostrat que la plata de Londres 2012 no va ser flor d’un dia”.
“Miro la medalla cada dia”
Paula Leitón, la més jove de les tres i l’única formada al club, va reconèixer que ella mateixa era, fa poc, “una noia de la casa de categories inferiors”. “Per a mi, és un orgull haver-me penjat la medalla tot representant el club on he crescut. Ara mateix, estic amb moltes de les companyes amb les quals vaig començar com a jugadora de waterpolo”. La boia egarenca va remarcar el pes simbòlic que té que “hàgim estat tres dones les que hem aportat les primeres medalles olímpiques de la història del club”. Leitón va emfasitzar que tenir referents “és bàsic” per a les jugadores que venen per sota. “Han de veure que hi ha camí per davant i que poden viure experiències molt boniques”.
La waterpolista local va relatar un somni en dues etapes. “A Rio 2016, vaig complir el somni de disputar uns Jocs Olímpics. I, a Tòquio, he ampliat el somni, guanyar una medalla, una fita que molt poques persones arreu del món poden explicar”. “Crec que encara no ens ho acabem de creure. De fet, tinc la medalla al menjador de casa i, cada cop que hi passo, la miro per veure si està allà”, va confessar. Leitón va assenyalar que una medalla olímpica té un gust diferent a una medalla en un Mundial o en un Europeu.
Un somni a l’abast de molt pocs
Per la seva banda, Bea Ortiz va afirmar que, enguany, pensaven que estaven més a prop dels Estats Units, el campió olímpic, del que van demostrar a la final. “Va ser un partit amarg en aquest sentit. En tot cas, crec que ens hi estem apropant, no només a nivell físic o tàctic, sinó també a nivell mental. Creure que les podem guanyar és fonamental per fer-ho realitat”.
La rubinenca va explicar que l’assimilació de l’èxit arriba “quan valores quanta gent hagués volgut viure aquell moment, quanta gent hagués volgut estar en una selecció disputant uns Jocs i una final olímpica”. “Crec que així ets conscient del que has guanyat”. Ortiz va assegurar que sempre se somia en la fita màxima, “un or olímpic”, però va subratllar la vàlua de la medalla de plata. “No és gens fàcil el que hem assolit. Cal valorar-ho tal i com es mereix”.
Bany de masses
Després de la roda de premsa, les medallistes olímpiques van dirigir-se a la piscina de 50 metres, on van ser rebudes pels joves waterpolistes de la secció, que els van fer un passadís i les van obsequiar amb un ram de flors. Les jugadores van fer-se fotos amb diversos equips de la secció de waterpolo i, posteriorment, van adreçar-se al Saló Social, on va continuar el bany de masses. La Paula, la Bea i la Pili van fer-se un tip de firmar autògrafs i van mostrar la medalla a tots aquells socis que s’hi van apropar, la majoria dels quals van immortalitzar el moment amb una foto. Una tarda ben completa per a tres esportistes lligades per sempre a la història del club.
