L’any 1989, un grup de socis que amb freqüència coincideixen en sortides a la muntanya i en marxes populars acorden crear una secció d’excursionisme. La iniciativa arriba de la mà de Fèlix Güerre, Hipòlit Ruiz i els germans Joaquim i Josep Llavina. En la primera reunió preparatòria, queden gratament sorpresos en comprovar que són una trentena de persones, nombre suficient per constituir-se en secció, fet que succeeix en l’assemblea general de 1991.
Les primeres activitats com a secció estan relacionades amb el senderisme pels entorns naturals propers, Sant Llorenç, Montserrat, etc. El primer any, juntament amb la gent de la secció d’atletisme, aconsegueixen pujar 100 persones al cim de La Pica d’Estats, en tota una demostració de popularitat. Transcorreguts els tres primers anys, augmenten les ganes d’anar més lluny. S’inicien les escalades pirinenques, seguint la tècnica de l’escalada clàssica. El 1998, Toni Pérez Daví puja en solitari al Montblanc i, el 2001, una expedició del Club fa diversos intents de pujar-hi sense èxit. Altres cims alpins ascendits per alguns membres de la secció són el Petit Vert i el Montblanc de Tocoul en les temporades 2002 i 2003. El 2005, es van dur a terme escalades als Dolomites en les famoses Tres Cimas di Lavadero, com ara la Via Normal Cima Piccola di Lavadero, amb 415 metres de recorregut, i la Via Dibona, de 550 metres.
