L’èxit rotund d’aquest esport a Catalunya comporta que l’any 1924 es constitueixi la Federació Catalana de Pilota i es presenti aquest esport com a esport d’exhibició als Jocs Olímpics de París. La pilota a mà ja era practicada per nedadors i waterpolistes del CN Terrassa abans de la seva creació com a secció del Club l’any 1935. El primer frontó del CN Terrassa, d’unes dimensions aproximades de 8 x 7 metres, és un frontis que dóna a l’actual carrer Mossèn J. Moncau.
El 8 de desembre de 1935 té lloc a les instal·lacions del Club el primer campionat social de pilota, on participen 24 pilotaris, entre ells molts són coneguts nedadors com Cardellach, Sapés, Vives i Pagès. Com a curiositat, cal destacar que feien les pilotes els mateixos jugadors.
Després de la guerra, els nedadors alternen la pilota a mà amb la natació amb la finalitat de mantenir la condició física, sobretot en les estacions més fredes. La construcció d’un nou frontó a les instal·lacions de la Carretera Martorell provoca que s’incrementi l’interès per jugar-hi entre els socis. A la dècada dels anys 50, es disputen campionats socials en dues categories, amb una participació d’entre vuit i deu parelles en cadascuna. També s’inicien els partits durant la Festa Major a l’any 1964 amb 36 participants.
Un cop a les instal·lacions de l’Avinguda Abat Marcet, la pilota va guanyant progressivament adeptes. Es fa necessari limitar el temps de joc i reservar abans de jugar. Així mateix, augmenten a tres les categories dels campionats socials. Paral·lelament, l’entrada de Joan Costa a la junta directiva del club formalitza i oficialitza la secció. El 1972 sorgeix la idea d’organitzar unes XII Hores de Pilota per donar l’oportunitat de jugar a tots els socis que ho desitgin i per promoure una trobada lúdica.
