La construcció d’un frontó reglamentari l’any 1961 és el punt de partida de la pràctica del frontennis al CN Terrassa. Aquest esport fa forat ràpidament en les preferències del socis, de manera que el 1965 la Junta Directiva autoritza l’organització d’un campionat social per parelles, que veu la llum un any després. Diverses mesures demostren els molts socis que hi juguen. Per exemple, el 1969, en paral·lel a unes obres de millora de la instal·lació, s’elabora un reglament del frontó que en limita el temps d’ús i que fixa que, els caps de setmana, es practiqui per parelles per tal que el màxim nombre de socis en gaudeixin. Aquest mateix any arrenca un altre campionat social que es disputa les nits dels dies laborables.
Poc després que Josep Castellà, gran aficionat i jugador de frontennis, entri a formar part de Junta Directiva del Club, el 1972 tenen lloc les primeres XII Hores, amb un èxit notable. Castellà, juntament amb Manel Gonzálvez, exerceixen llavors de delegats de la secció, en un moment de plena efervescència. El 1974 se celebra el primer Campionat de Terrassa. Durant la dècada dels 70 i la dels 80, el Club respira molt ambient de frontennis. Valentí Domingo, primer, i Llorenç Feiner i José Luis Martín, després, prenen el relleu de Castellà i Gonzálvez com a encarregats de la secció, fins a l’arribada de Josep Escoda el 1982, que ocupa el càrrec de delegat fins l’any 1997.
A més del campionat de Terrassa, del social i de les XII Hores, cada any es munta un campionat interescolar. Escoda impulsa un nou torneig, el de Festa Major, que es disputa fins el 1989. Els diversos campionats socials apleguen una setantena de jugadors.
Amb aquestes condicions, a mitjan dels vuitanta es funda l’escola de frontennis, de la qual surten jugadors de nivell que nodriran l’equip que es proclamarà anys després campió d’Espanya de primera categoria i campió de Catalunya en tres ocasions. Noms com els de Jordi Bonet, José González, Pablo Salvador, Sergio Granados i Xavi Santander integren aquesta fornada de frontennistes de qualitat. Santander, fins i tot, aconsegueix una medalla de bronze sub’22 al campionat del Món celebrat a Cuba l’any 1995. Al marge del títol absolut de Divisió d’Honor, s’assoleixen triomfs en el campionat de Catalunya en categoria infantil, juvenil i en primera, segona i tercera categoria absoluta.