L’estiu de 1991 neix la secció de bàsquet. Arran de la desaparició del Terrassa Bàsquet Club, els jugadors i jugadores d’aquest equip s’integren al CN Terrassa. Com que procedeixen d’un equip en actiu, l’adaptació al nou Club es fa molt ràpidament i en poc temps. La secció s’inicia amb sis equips masculins (dos sèniors, dos júniors i dos cadets) i quatre de femenins (un sènior, un júnior i dos cadets). L’equip sènior ha estat jugant durant molts anys al pavelló de Can Jofresa, escenari dels partits quan era Terrassa Bàsquet Club, fins al trasllat al Pavelló del Pla del Bon Aire el 2005. La missió principal de la secció, a través, bàsicament, de l’escola de bàsquet, és la formació de nois i noies en la tècnica del bàsquet i, sobretot, formar esportistes sans, assumint els valors i actituds que es deriven de la pràctica de l’esport. Aquesta tasca s’ha demostrat molt efectiva.
El setembre del 2000, es crea l’escola de bàsquet, dirigida a nens i nenes de categories aleví i infantil, i dividida en tres grups d’edat. Neix amb la voluntat de formar jugadors i jugadores de qualitat. Els monitors són exjugadors i exjugadores del Club, coordinats per Josep Lluís Salvador.
L’equip sènior femení ha estat qui ha donat més alegries al Club, ja que ha assolit l’ascens a Primera Divisió B en quatre ocasions (1993-1994, 1999-2000, 2001-2002 i 2003-2004). L’equip femení B també ha realitzat grans temporades a Primera Catalana. Una de les jugadores més destacades és Rosa Maria Pérez Triviño, Trivi. Entra al Terrassa Bàsquet Club la temporada 1985-1986 a l’equip cadet. Quatre campanyes més tard, puja al sènior, on s’hi està durant tretze temporades fins que es retira l’any 2002. La temporada 1993-1994 és escollida millor jugadora de la Segona Divisió Nacional per la Federació Catalana de Bàsquet i distingida com a millor jugadora de bàsquet en el sopar del millor esportista de Terrassa 1994. També sobresurten jugadores com Montse Castañé i Leo Medina, que es retiren el 1995 després de deu anys exercint de peces clau de l’equip que ascendeix a primera divisió B. L’octubre de 2001 també reben el seu homenatge les jugadores Magda Soldado i Gemma González. L’equip milita a primera (competició que passa a anomenar-se Copa Catalunya) la temporada 2003-2004, però no pot mantenir-se i descendeix a Primera Catalana.
El sènior femení experimenta un relleu generacional, que encapçalen jugadores com Teresa Oliveras, Marta Feliu i Maria Olmo. Després d’algunes campanyes a Primera Catalana, torna a aconseguir l’ascens a Copa Catalunya la temporada 2007-2008, categoria en què milita fins a la temporada 2009-2010.